Esquist
De Viquipèdia
Els esquists són roques metamòrfiques en què els constituents originals foren argiles o fangs. Es caracteritza per estructurar-se en fines làmines que es trenquen de manera irregular i en paral·lel (exfoliació). Presenta laminació odulada, i els cristalls, a diferència dels de la pissarra, són perceptibles a ull nu. Molts d'aquests minerals són de mica, cosa que proporciona a l'esquist una brillantor intensa.
[edita] Formació
El procés del cicle rocós que forma els esquists és el metamorfisme regional. Les partícules fines que composen els esquists poden romandre suspeses en l'aigua durant molt de temps després que les partícules grans i denses de la sorra hagin desaparegut. Els materials que formaran els esquists estan dipositats normalment en aigües de moviment molt lent i se'ls sol trobar en dipòsits de llacs o llacunes, en deltes fluvials, planes inundables i en sorres de platja. També es poden trobar a la plataforma continental, en aigües relativament profundes i calmades.
Els "esquists negres" són foscos, essent especialment rics en carboni no oxidat. Els esquits negres, comuns en estrats paleozoics i mesozoics, foren dipositats en ambients anòxics.
Els fòssils, les petges i caus d'animals, i fins i tot marques de caiguda de la pluja es poden preservar en els esquists, a diferència del que passa amb un grau de metamorfisme més alt. A vegades també contenen concrecions.
Els esquists tenen un grau de metamorfisme mitjà. Si són exposats temperatures i pressions superiors es converteixen en un material metamòrfic més dur conegut com a pissarra, que se sol usar en la construccións.
